-
Torna el millor detectiu de l’any amb un nou cas. En el seu segon cas publicat, el detectiu Bacigalopi s’haurà de moure entre pallassos, músics, ossos i dones bala per trobar la veu de l’estrella del circ, el mim. Aconseguirà que l’espectacle continuï? Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detecta-tius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix. -
Qui no ha tingut mai un monstre a l’armari? Qui no l’ha perdut alguna vegada? El detectiu Bacigalopi es jugarà el coll per infiltrar-se en els baixos fons de la ciutat i arribar fins al nou amagatall del monstre de la Maria. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detectatius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix -
Deu dones i tres homes, un grup de professionals de la literatura, s’han reunit per escriure històries que parlen de maldat, crims, delictes, utopies. Cada relat sorprèn, angoixa, esgarrifa o tot al mateix temps. Algúha rebut un sinistre encàrrec,l’acceptarà?-Com rebran els nostres escriptors les crítiques? Arribarema entrar a la profunditat d’Internet per resoldrecasos? I també reflexionarem sobre l’alletament maternali sobre la calor. Està demostrat que les temperatures extremes alteren el comportament de les persones,però fins a quin punt? Accident, una dona desesperada, un alcohòlic, res no és el que sembla. Fins i tot, als setanta anys el menys esperat pot estroncarels plans. Com les miradespoden arribar a canviar els fets? Hi ha històriesque semblen pel·lícules antigues. Com es pot saltar de l’observació a l’acció? La ficció ens arriba a fer suportable la realitat? Quans’acabi la lectura, haurem trobat algunes respostesa aquestes qüestionsi, possiblement, haurem compartit sentiments amb alguns personatges. En qualsevol cas, haurem estat una bona estona immersos en bona literatura. Un referent del gènere, Andreu Martín, s’ha fet càrrec del pròleg.
-
Dues persones unides per una amiga en comú que els dona suport en moments difícils. No es coneixen, però la tempesta que ha desolat el present en el qual estaven instal·lats els agermana. Cadascun, pel seu costat, s’adona que, quan l’oratge s’encalma, res és com abans.No poden recuperar el que la llevantada ha malmès, ni els projectes fredament calculats, ni les velles històries d’amor. Llevantada és un petit cant a la maduresa. Amb aquesta novel·la curta, Carme Ripoll ens mostra com un cop ben fort pot desestabilitzar tot el que hem construït amb tant d’amor i com, amb paciència i ajuda d’aquells que més estimem, ens tornem a aixecar per continuar el camí. No des de l’inici, sinó en una senda nova per descobrir.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·la en la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionals d’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraules de tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Després de la mort d’en Paul Stoneheart, la seva parella troba un feix de cartes que mostra haver estat llegides moltes vegades. El remitent és la mare del Paul de qui ell no parlava mai. Pensant que estava morta, les llegeix sense recança. Durant una festa descobreix per casualitat que la mare del Paul és viva i continua vivint a la casa on en Paul va néixer. Malgrat que no entén el motiu d’aquest allunyament sent la necessitat de fer-li saber que el seu fill és mort. Ella li respon i estableixen una correspondència. Només llegirem les cartes escrites per la parella del Paul. Aquestes cartes unilaterals ens permeten descobrir els foscos fets que van provocar la ruptura de mare i fill.
-
El Barto necessita tancar aquest cas i té tres dies per fer-ho. Però al carrer del Xiprer s’hi amaguen moltes més coses de les que ell pretenia descobrir. Porta a porta recollirà les peces que li manquen del trencaclosques fins a recuperar el llenç final. Certament, no se sap mai qui viu a la casa del veí. És una de les poques novel·les negres curtes publicades però no li falta cap element per considerar-la una obra d’art de gènere
-
En Kim té sis anys i viu al fabulós Circus Tatxim-tatxam. És tan vergonyós que pensa que el dia que li toqui sortir a la pista es fondrà com un gelat de maduixa a l’estiu. Per sort, compta amb una colla d’amics i amigues que seran al seu costat i l’ajudaran a trobar la força que l’empenyerà a sortir davant del públic convertit en un superheroi de circ Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
El Pau és un enamorat de les paraules, com la seva àvia. Amb ella aprèn que una metàfora és la manera de dir la mateixa cosa amb paraules diferents. La mare en farà servir per parlar-li de la mort Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
Vet aquí el conte d’una princesa, però no d’una princesa com les altres, no. A la Lola no li agrada gens ni mica, ni puça, ser princesa. Dins dels llibres i, amb una mica d’imaginació, trobarà la solució per fer realitat el seu superdesig. Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
L’Hèctor vol un gosset com els seus cosins. Però, éstan fàcil com sembla tenir cura d’un animal? S’imagina totesles coses que haurà d’aprendre a fer? Podrà convèncer els pares que el deixin adoptar un gosset? L’Hèctor té tot un estiu per descobrir què vol dir tenir un gos.
-
Fantasmes, cases encantades, relacions familiars complexes, misterioses, criatures mítiques… Kirsty Logan ens ofereix un recull històries ombrívoles, claustrofòbiques, carregades de desig i de violència, però també d’una honestedat esfereïdora que reflexa les pors que la persegueixen a ella i a moltes altres dones. Des de la veu femenina, la foscor dels relats és en si mateixa un intent d’obrir-se pas vers la llibertat i la felicitat en un volum escrit per una autora que han comparat amb Ángela Carter
-
Alguna cosa passa amb els contes tradicionals i només un detectiu por resoldre el misteri. En aquest nou cas, en Bacigalopi s’haurà de moure entre llargs cabells rossos, sabates de cristall i pomes sospitoses. I tot, mentre a la ciutat un superheroi amb antifaç reparteix petons a tort i a dret. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies d’un detectiu amb un nom complicat de dir, però impossible d’oblidar. *Segons la revista Detectatius.
-
Torna el millor detectiu de l’any amb un nou cas. En el seu segon cas publicat, el detectiu Bacigalopi s’haurà de moure entre pallassos, músics, ossos i dones bala per trobar la veu de l’estrella del circ, el mim. Aconseguirà que l’espectacle continuï? Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detecta-tius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix.
-
Qui no ha tingut mai un monstre a l’armari? Qui no l’ha perdut alguna vegada? El detectiu Bacigalopi es jugarà el coll per infiltrar-se en els baixos fons de la ciutat i arribar fins al nou amagatall del monstre de la Maria. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detectatius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix
-
Batecs de vida a cau d’orella Obra basada en l’àlbum Batecs de vida que ofereix dinàmiques, activitats i estratègies per endinsar-nos en la lectura i la poesia de forma lúdica i plaent. Tenim entre mans un llibre de lectura compartida que té com a objectiu, transformar els lectors ocasionals en infants que gaudeixen de les històries que els aporta la lectura. Ens proposa estratègies per, a través del joc i la reflexió, atraure l’atenció de l’infant a qui li llegim a cau d’orella. Llegir a cau d’orella és una eina essencial per a famílies, professionals de l’educació i gestors de biblioteques per treballar conjuntament en la promoció de la lectura.
-
Dues persones unides per una amiga en comú que els dona suport en moments difícils. No es coneixen, però la tempesta que ha desolat el present en el qual estaven instal·lats els agermana. Cadascun, pel seu costat, s’adona que, quan l’oratge s’encalma, res és com abans.No poden recuperar el que la llevantada ha malmès, ni els projectes fredament calculats, ni les velles històries d’amor. Llevantada és un petit cant a la maduresa. Amb aquesta novel·la curta, Carme Ripoll ens mostra com un cop ben fort pot desestabilitzar tot el que hem construït amb tant d’amor i com, amb paciència i ajuda d’aquells que més estimem, ens tornem a aixecar per continuar el camí. No des de l’inici, sinó en una senda nova per descobrir.
-
Aquesta és la història de dos peixets d’una peixera que un dia van decidir fer una cursa. La història del que va passar després, ens ho narren jugant amb la musicalitat que ens regala la rima en anglès i català i amb unes delicades il·lustracions fetes amb aquarel·la.
-
El Barto necessita tancar aquest cas i té tres dies per fer-ho. Però al carrer del Xiprer s’hi amaguen moltes més coses de les que ell pretenia descobrir. Porta a porta recollirà les peces que li manquen del trencaclosques fins a recuperar el llenç final. Certament, no se sap mai qui viu a la casa del veí. És una de les poques novel·les negres curtes publicades però no li falta cap element per considerar-la una obra d’art de gènere.
-
L’illa és un viatge que ens parla d’establir vincles, de l’empatia, de compartir, de descobrir, de respectar i d’aprendre. L’illa ens ensenya a confiar en allò que coneixem i voler conèixer tot allò que ens sembla diferent. Al protagonista del conte li agrada la seva illa, tot i que de vegades hi fa mal temps. Pensa que allí té tot el que necessita, tot i que, cada vegada més, hi ha dies que se sent sol. Per això, surt a buscar i troba moltes illes com la seva, però amb coses diferents.
-
Dir públicament, per televisió, que va estar a punt de suïcidar-se provoca una reacció entre amics i coneguts que sorprèn la Carme. Li diuen valenta. Ella creu que no ho és, tan sols té la necessitat de parlar amb normalitat de la malaltia que va patir durant un període de la seva vida i que ja està completament superada. També descobreix, gràcies a confidències en l’intimidat, que hi ha un munt de conegutsque pateixen en silenci la negror que enfosqueix la seva existència. Ningú en parla obertament i ella inicia un procés de reflexiósobre la seva relació amb la depressió, els motius dels pensaments de suïcidi i el trànsit vers la superació de la malaltia. Aquestes memòries, i l’anàlisi de diverses obres de divulgació científica de psicologia, analitzant la influència que han tingut en la seva evolució, es materialitzen en aquest text difícil de classificar, entre la literatura del jo, les memòries, i l’assaig. L’autora és conscient que cada persona és un cas i no es pot generalitzar, només vol posaren relleu la urgència de parlar de les malalties mentals sense por ni vergonya.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Vet aquí la història de la Cèlia, una nena que té una tieta molt especial que es diu Cecília i n’està molt orgullosa. De tant en tant la Cecília, que és una tieta Pirata, va a viure a casa la Cèlia. Quan estan juntes juguen, es diverteixen fent mil i una coses interessants. A cap de les dues no els importa el que diu i pensa la gent sobre la seva aparença. Elles se’n riuen de tot plega
-
Aquesta és la història d’un roser que viu en un jardí meravellós però se sent tan sol i trist que es comença a pansir. L’arribada d’una cuca de llum i la curiositat de saber qui és, i que hi ve a fer en el seu jardí, el revifa. L’amistat que els uneix li retorna l’alegria de viure.
-
El conillet Pep està molt amoïnat, té una peculiaritat que l’avergonyeix d’allò més: Es fa pets que canvien de color segons els seu estat d’ànim. Els seus companys d’escola es burlen d’ell quan ho veuen. El Pep és molt desgraciat fins que arriba al poble un os rentador que veu la diferència del Pep com un do que ell enveja per acolorir les seves pintures.
-
Aquesta és la història d’una gosseta Bichon Maltés que va a viure amb una família americana. Entre la Luna, la nena que la cuida, i l’Evita neix un amor a primera vista compartit per tota la família que estimen qualsevol tipus d’animal. La Luna i l’Evita juguen i acaben fent alguna trapelleria sense més conseqüències, però que enfada al pare. El dia que es veuen obligades a separar-se la tristor és infinita, però l’amistat i l’estimació duraran per sempre més .
-
L’Alèxia és una noia de dotze anys que es trasllada, amb la seva família, a viure a l’antiga casa del seu avi, de qui fa anys no saben res. Fent neteja a la seva habitació, s’adona que hi ha un pany a terra, sota el seu llit i tafanejant pel taller de l’avi, troba una clau que l’obre. De sobte, accedeix a un altre món ple d’éssers estranys amenaçats per un bruixot anomenat Malveí i el seu exèrcit. L’Alèxia s’aliarà amb les criatures màgiques que viuen en aquest lloc per mirar de rescatar el seu avi, salvar aquest món fantàstic d’aquest bruixot i trobar la manera de tornar a casa abans que la seva mare s’adoni que no es al llit.
-
Deu dones i tres homes, un grup de professionals de la literatura, s’han reunit per escriure històries que parlen de maldat, crims, delictes, utopies. Cada relat sorprèn, angoixa, esgarrifa o tot al mateix temps. Algúha rebut un sinistre encàrrec,l’acceptarà?-Com rebran els nostres escriptors les crítiques? Arribarema entrar a la profunditat d’Internet per resoldrecasos? I també reflexionarem sobre l’alletament maternali sobre la calor. Està demostrat que les temperatures extremes alteren el comportament de les persones,però fins a quin punt? Accident, una dona desesperada, un alcohòlic, res no és el que sembla. Fins i tot, als setanta anys el menys esperat pot estroncarels plans. Com les miradespoden arribar a canviar els fets? Hi ha històriesque semblen pel·lícules antigues. Com es pot saltar de l’observació a l’acció? La ficció ens arriba a fer suportable la realitat? Quans’acabi la lectura, haurem trobat algunes respostesa aquestes qüestionsi, possiblement, haurem compartit sentiments amb alguns personatges. En qualsevol cas, haurem estat una bona estona immersos en bona literatura. Un referent del gènere, Andreu Martín, s’ha fet càrrec del pròleg.
-
Batecs de vida recull un decàleg de drets, en forma de poemes, que pertany als infants de 0 a 100 anys (i més). Aplega històries i paisatges per on hi circulen formigues valentes, adults que no es cansen de jugar, de països que somien i de nenes que aprenen a volar. Però també hi trobem un cranc trist, una nena que amaga les llàgrimes a les butxaques del seu vestit i paratges on avorrir-se és necessari i divertit. Reivindiquem el dret a jugar, a somiar, a aprendre, a ser feliç, a estimar-se, estimar i ser estimat. Defensem el dret a viure a la natura, a estar trist, a plorar, a avorrir-se i, és clar, a viure en llibertat.
-
Vet aquí la història d’un nen a qui no li agradava la nit perquè era fosca. D’un nen a qui no li agradaven gens els interruptors perquè apagaven els llums. Vet aquí la història d’un nen trist i sol fins que, un dia, va aparèixer una nena misteriosa que li va presentar la nit i el va ajudar a descobrir la llum especial que s’hi amaga.
-
Després de la mort d’en Paul Stoneheart, la seva parella troba un feix de cartes que mostra haver estat llegides moltes vegades. El remitent és la mare del Paul de qui ell no parlava mai. Pensant que estava morta, les llegeix sense recança. Durant una festa descobreix per casualitat que la mare del Paul és viva i continua vivint a la casa on en Paul va néixer. Malgrat que no entén el motiu d’aquest allunyament sent la necessitat de fer-li saber que el seu fill és mort. Ella li respon i estableixen una correspondència. Només llegirem les cartes escrites per la parella del Paul. Aquestes cartes unilaterals ens permeten descobrir els foscos fets que van provocar la ruptura de mare i fill.
-
En Cigronet és un nen tan petit, tan petit com un cigró. Viu amb els seus pares en un poble entre muntanyes on les casetes semblen de postal. El pare treballa els camps i la mare té cura de la casa i dels animals de la granja: galls i gallines, bous i vaques, ovelles, cabres i fins i tot un ruc! A en cigronet li agrada anar cada dia a portar el dinar al pare. Pel camí va cantant una cançó per evitar que el trepitgin, però un dia un bou se’l menja d’una mossada...
-
La Dolors i l’Arantxa van compartir una experiència traumàtica durant l’adolescència. Trenta anys més tard, convertida en una enòloga- ga de prestigi, la Dolors (ara, Lolo) torna a les vinyes on va néixer i d’on va fugir per enfron- tar-se a les decisions que va prendre en el passat i saber, per fi, què és el que vol. La seva recerca arrossegarà l’Arantxa cap a una història plena de dolor i, a la vegada, esperança, on plana l’ombra dels casos dels nens robats i els abusos.
-
Primavera del 2.016, costat muntanya d’un carrer qualsevol de Barcelona. Deu anys més tard d'haver-se distanciat de forma brusca, la Carla i en Martí es retroben per atzar. Aquesta casualitat serà el punt d’arrencada d’un camí de renovació que, sense proposar-s’ho, emprendrà la protagonista. Un camí on les mentides, les omissions, les culpes i les venjances no seran sempre obra dels altres. I és que no es tracta en cap cas d’una història de bons i dolents, sinó de persones que es mouen a les palpentes i busquen, amb la convicció de merèixer-la més que ningú, la seva improbable felicitat.
-
Emília Pardines és, el 1956, una noia de 17 anys que gaudeix del seu darrer estiu abans de començar a treballar. Els seus pares li han donat el permís per anar sola a passar les vacances a Calp, d’on és la seva mare, a casa d’uns oncles. A Barcelona hi deixa un xicot de la colla que la ronda, en Josep Roure, però ella no s’acaba de decidir. Se sent massa jove, amb moltes portes obertes, i no té ganes de lligar-se a ningú abans de creuar-les. Aquelles darreres vacances portaran una complicació, un secret que marcarà tota la vida posterior de l’Emília i, sense saber-ho, la del seu enamorat i, fins i tot, la dels fills que tindran. Fins a quin punt els secrets dolorosos silenciats durant anys afecten la salut mental i la vida dels que ens envolten?
-
Alexia torna al Món Sota el Llit per descobrir que un nou pany ha aparegut als arbres de panys i que podria portar-la al lloc on creu que pot estar el seu avi. Al costat de la seva amiga Susan, viatja a través del pany sense saber que alguna cosa fosca està despertant a les Muntanyes Congelades. Mentre el Mag de l'Oest investiga l'estrany fenomen que amenaça de congelar el seu món, Malveí, l'antic enemic d'Alexia, planeja el retorn. Però hi ha algú més interessat en aquest viatge: la Dama Freda, que sembla que segueix cadascun dels seus passos amb intencions desconegudes. És allà per guiar-les… o per assegurar-se que no tornin?
