-
Un aneguet atrotinat parla a la Iria de l’existència d’una illa de plàstics en mig del mar Amb l’ajut del seu millor amic, l’Om i la seva germana Olga que està construint un nou prototip de Globus, i del Perseu amb la seva barca de pesca, arriba a visitar l’illa dels plàstics. Tots quatre emprenen la lluita per parar de llençar deixalles al mar. -
El conillet Pep està molt amoïnat, té una peculiaritat que l’avergonyeix d’allò més: Es fa pets que canvien de color segons els seu estat d’ànim. Els seus companys d’escola es burlen d’ell quan ho veuen. El Pep és molt desgraciat fins que arriba al poble un os rentador que veu la diferència del Pep com un do que ell enveja per acolorir les seves pintures. -
Aquesta és la història d’una gosseta Bichon Maltés que va a viure amb una família americana. Entre la Luna, la nena que la cuida, i l’Evita neix un amor a primera vista compartit per tota la família que estimen qualsevol tipus d’animal. La Luna i l’Evita juguen i acaben fent alguna trapelleria sense més conseqüències, però que enfada al pare. El dia que es veuen obligades a separar-se la tristor és infinita, però l’amistat i l’estimació duraran per sempre més .
-
L’Alèxia és una noia de dotze anys que es trasllada, amb la seva família, a viure a l’antiga casa del seu avi, de qui fa anys no saben res. Fent neteja a la seva habitació, s’adona que hi ha un pany a terra, sota el seu llit i tafanejant pel taller de l’avi, troba una clau que l’obre. De sobte, accedeix a un altre món ple d’éssers estranys amenaçats per un bruixot anomenat Malveí i el seu exèrcit. L’Alèxia s’aliarà amb les criatures màgiques que viuen en aquest lloc per mirar de rescatar el seu avi, salvar aquest món fantàstic d’aquest bruixot i trobar la manera de tornar a casa abans que la seva mare s’adoni que no es al llit.
-
L’illa és un viatge que ens parla d’establir vincles, de l’empatia, de compartir, de descobrir, de respectar i d’aprendre. L’illa ens ensenya a confiar en allò que coneixem i voler conèixer tot allò que ens sembla diferent. Al protagonista del conte li agrada la seva illa, tot i que de vegades hi fa mal temps. Pensa que allí té tot el que necessita, tot i que, cada vegada més, hi ha dies que se sent sol. Per això, surt a buscar i troba moltes illes com la seva, però amb coses diferents.
-
Deu dones i tres homes, un grup de professionals de la literatura, s’han reunit per escriure històries que parlen de maldat, crims, delictes, utopies. Cada relat sorprèn, angoixa, esgarrifa o tot al mateix temps. Algúha rebut un sinistre encàrrec,l’acceptarà?-Com rebran els nostres escriptors les crítiques? Arribarema entrar a la profunditat d’Internet per resoldrecasos? I també reflexionarem sobre l’alletament maternali sobre la calor. Està demostrat que les temperatures extremes alteren el comportament de les persones,però fins a quin punt? Accident, una dona desesperada, un alcohòlic, res no és el que sembla. Fins i tot, als setanta anys el menys esperat pot estroncarels plans. Com les miradespoden arribar a canviar els fets? Hi ha històriesque semblen pel·lícules antigues. Com es pot saltar de l’observació a l’acció? La ficció ens arriba a fer suportable la realitat? Quans’acabi la lectura, haurem trobat algunes respostesa aquestes qüestionsi, possiblement, haurem compartit sentiments amb alguns personatges. En qualsevol cas, haurem estat una bona estona immersos en bona literatura. Un referent del gènere, Andreu Martín, s’ha fet càrrec del pròleg.
-
Dues persones unides per una amiga en comú que els dona suport en moments difícils. No es coneixen, però la tempesta que ha desolat el present en el qual estaven instal·lats els agermana. Cadascun, pel seu costat, s’adona que, quan l’oratge s’encalma, res és com abans.No poden recuperar el que la llevantada ha malmès, ni els projectes fredament calculats, ni les velles històries d’amor. Llevantada és un petit cant a la maduresa. Amb aquesta novel·la curta, Carme Ripoll ens mostra com un cop ben fort pot desestabilitzar tot el que hem construït amb tant d’amor i com, amb paciència i ajuda d’aquells que més estimem, ens tornem a aixecar per continuar el camí. No des de l’inici, sinó en una senda nova per descobrir.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·la en la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionals d’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraules de tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Després de la mort d’en Paul Stoneheart, la seva parella troba un feix de cartes que mostra haver estat llegides moltes vegades. El remitent és la mare del Paul de qui ell no parlava mai. Pensant que estava morta, les llegeix sense recança. Durant una festa descobreix per casualitat que la mare del Paul és viva i continua vivint a la casa on en Paul va néixer. Malgrat que no entén el motiu d’aquest allunyament sent la necessitat de fer-li saber que el seu fill és mort. Ella li respon i estableixen una correspondència. Només llegirem les cartes escrites per la parella del Paul. Aquestes cartes unilaterals ens permeten descobrir els foscos fets que van provocar la ruptura de mare i fill.
-
El Barto necessita tancar aquest cas i té tres dies per fer-ho. Però al carrer del Xiprer s’hi amaguen moltes més coses de les que ell pretenia descobrir. Porta a porta recollirà les peces que li manquen del trencaclosques fins a recuperar el llenç final. Certament, no se sap mai qui viu a la casa del veí. És una de les poques novel·les negres curtes publicades però no li falta cap element per considerar-la una obra d’art de gènere
-
Fantasmes, cases encantades, relacions familiars complexes, misterioses, criatures mítiques… Kirsty Logan ens ofereix un recull històries ombrívoles, claustrofòbiques, carregades de desig i de violència, però també d’una honestedat esfereïdora que reflexa les pors que la persegueixen a ella i a moltes altres dones. Des de la veu femenina, la foscor dels relats és en si mateixa un intent d’obrir-se pas vers la llibertat i la felicitat en un volum escrit per una autora que han comparat amb Ángela Carter
-
Torna el millor detectiu de l’any amb un nou cas. En el seu segon cas publicat, el detectiu Bacigalopi s’haurà de moure entre pallassos, músics, ossos i dones bala per trobar la veu de l’estrella del circ, el mim. Aconseguirà que l’espectacle continuï? Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detecta-tius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix.
-
Qui no ha tingut mai un monstre a l’armari? Qui no l’ha perdut alguna vegada? El detectiu Bacigalopi es jugarà el coll per infiltrar-se en els baixos fons de la ciutat i arribar fins al nou amagatall del monstre de la Maria. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detectatius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix
-
Emília Pardines és, el 1956, una noia de 17 anys que gaudeix del seu darrer estiu abans de començar a treballar. Els seus pares li han donat el permís per anar sola a passar les vacances a Calp, d’on és la seva mare, a casa d’uns oncles. A Barcelona hi deixa un xicot de la colla que la ronda, en Josep Roure, però ella no s’acaba de decidir. Se sent massa jove, amb moltes portes obertes, i no té ganes de lligar-se a ningú abans de creuar-les. Aquelles darreres vacances portaran una complicació, un secret que marcarà tota la vida posterior de l’Emília i, sense saber-ho, la del seu enamorat i, fins i tot, la dels fills que tindran. Fins a quin punt els secrets dolorosos silenciats durant anys afecten la salut mental i la vida dels que ens envolten?
-
Alexia torna al Món Sota el Llit per descobrir que un nou pany ha aparegut als arbres de panys i que podria portar-la al lloc on creu que pot estar el seu avi. Al costat de la seva amiga Susan, viatja a través del pany sense saber que alguna cosa fosca està despertant a les Muntanyes Congelades. Mentre el Mag de l'Oest investiga l'estrany fenomen que amenaça de congelar el seu món, Malveí, l'antic enemic d'Alexia, planeja el retorn. Però hi ha algú més interessat en aquest viatge: la Dama Freda, que sembla que segueix cadascun dels seus passos amb intencions desconegudes. És allà per guiar-les… o per assegurar-se que no tornin?
-
Aquest llibre és un recull que conté 90 articles apareguts a l’AnoiaDiari que, com diu l’autor, “Estan entre el compromís de parlar de coses quotidianes i el repte de fer-les prou interesants per copsar l’atenció del lector, tot i anant més enllà, a la recerca de l’estimulació intel·lectual que ens fa reflexionar” A partir de fets que es podrien considerar anodins, els textos aporten algunes consideracions que els posen a un nivell més important que fan que el lector els llegeixi, com mostra la quantitat de lectures registrades. Han rebut una mitjana de més de 4000 visites digitals.
-
En Blemie sent proper el final de la seva vida, i s’entristeix en pensar en el patiment i sentiment de pèrdua de l’Eugene i la Carlota que tant l’han estimat i fet feliç. Amb el poder sobrenatural que tenen alguns animals gràcies a la seva intel·ligència diferent de la dels humans, tal vegada superior, envia les seves últimes voluntats a la ment del seu amo perquè les comparteixi amb qui també necessita consol i les vulgui llegir.
-
La Jara necessita tancar ferides després de ser l’única supervivent entre les víctimes de l’assassí en sèrie conegut com el Llenç. Però al carrer del Xiprer hi ha un nou veí que no la deixarà oblidar el que va passar: un psiquiatre que treballava per a la policia i que ara, divorciat i sense feina, vol iniciar una nova vida allà, al mateix lloc on va passar tot. Tots dos hauran d’aprendre a conviure i fins i tot a col·laborar quan apareix en escena un nou criminal que terroritza la ciutat i que sembla estar obsessionat amb tots dos.
-
El Quim no vol anar mai a dormir, només s’allita quan li proposen llegir un conte i s’adorm abans d’acabar-lo. Sovint es desperta a la nit, quan tota la casa està en silenci i a les fosques. Llavors comença a imaginar històries i acaba cridant a la mare i el pare. Tothom a qui li explica li fan entendre que res és com sembla i que tot és fruit de la seva imaginació.
-
En Cigronet és un nen tan petit, tan petit com un cigró. Viu amb els seus pares en un poble entre muntanyes on les casetes semblen de postal. El pare treballa els camps i la mare té cura de la casa i dels animals de la granja: galls i gallines, bous i vaques, ovelles, cabres i fins i tot un ruc! A en cigronet li agrada anar cada dia a portar el dinar al pare. Pel camí va cantant una cançó per evitar que el trepitgin, però un dia un bou se’l menja d’una mossada...
-
Després de passar una malaltia que la deixa baldada, l’aranyeta, ja no és la mateixa i comença a produir fil d’or! Està molt contenta i agraïda a tothom que l’ha cuidat i ha patit per ella i els regala el seu fil d’or. Cada vegada li’n demanen més i més fins que arriba a un punt que perd l’alegria de viure i està sempre enfadada! Els bons consells de l’aranyeta pare l’ajuden a comprendre que el més important és trobar l’equilibri per somriure sempre i ser feliç tot i fer el que has de fer.
-
La Mila és una nena plena d’energia, no para quieta ni un moment. Té el cap recobert d’una gran tofa de cabells que és la seva força. O és el que ella creu. Quan la mare ha de tallar-li els cabells per culpa dels polls, es desespera! En sortir de la perruqueria, està contenta, l’aire li passa per les orelles i amagat entre tant de cabells ha trobat l’osset que tant li agradava, però a l’hora de dormir li entren els dubtes i pensa que els amics ja no l’estimaran tant com abans. La mare la tranquil·litza dient-li que a qui estimen els seus amics és ella, no la tofa. Quan arriba a l’escola veu que la mare tenia raó, com sempre!
-
En Bitxo, no és un monstre com els altres, no li agrada fer por! Se sent covard i no s’atreveix a fer res per culpa de la por que l’immobilitza. Des de la finestra veu com els seus companys gaudeixen de la vida sense que ell gosi sortir. Un dia que no te més remei que anar a comprar queviures, un gos que el terroritza se li acosta i acaba rient a cor que vols i li demostra que els perills que l’espanten no són reals i que la por es pot transformar en coses divertides
