-
Aquest llibre és un recull que conté 90 articles apareguts a l’AnoiaDiari que, com diu l’autor, “Estan entre el compromís de parlar de coses quotidianes i el repte de fer-les prou interesants per copsar l’atenció del lector, tot i anant més enllà, a la recerca de l’estimulació intel·lectual que ens fa reflexionar” A partir de fets que es podrien considerar anodins, els textos aporten algunes consideracions que els posen a un nivell més important que fan que el lector els llegeixi, com mostra la quantitat de lectures registrades. Han rebut una mitjana de més de 4000 visites digitals. -
Un aneguet atrotinat parla a la Iria de l’existència d’una illa de plàstics en mig del mar Amb l’ajut del seu millor amic, l’Om i la seva germana Olga que està construint un nou prototip de Globus, i del Perseu amb la seva barca de pesca, arriba a visitar l’illa dels plàstics. Tots quatre emprenen la lluita per parar de llençar deixalles al mar. -
El Quim no vol anar mai a dormir, només s’allita quan li proposen llegir un conte i s’adorm abans d’acabar-lo. Sovint es desperta a la nit, quan tota la casa està en silenci i a les fosques. Llavors comença a imaginar històries i acaba cridant a la mare i el pare. Tothom a qui li explica li fan entendre que res és com sembla i que tot és fruit de la seva imaginació.
-
Després de passar una malaltia que la deixa baldada, l’aranyeta, ja no és la mateixa i comença a produir fil d’or! Està molt contenta i agraïda a tothom que l’ha cuidat i ha patit per ella i els regala el seu fil d’or. Cada vegada li’n demanen més i més fins que arriba a un punt que perd l’alegria de viure i està sempre enfadada! Els bons consells de l’aranyeta pare l’ajuden a comprendre que el més important és trobar l’equilibri per somriure sempre i ser feliç tot i fer el que has de fer.
-
La Jara necessita tancar ferides després de ser l’única supervivent entre les víctimes de l’assassí en sèrie conegut com el Llenç. Però al carrer del Xiprer hi ha un nou veí que no la deixarà oblidar el que va passar: un psiquiatre que treballava per a la policia i que ara, divorciat i sense feina, vol iniciar una nova vida allà, al mateix lloc on va passar tot. Tots dos hauran d’aprendre a conviure i fins i tot a col·laborar quan apareix en escena un nou criminal que terroritza la ciutat i que sembla estar obsessionat amb tots dos.
-
En Bitxo, no és un monstre com els altres, no li agrada fer por! Se sent covard i no s’atreveix a fer res per culpa de la por que l’immobilitza. Des de la finestra veu com els seus companys gaudeixen de la vida sense que ell gosi sortir. Un dia que no te més remei que anar a comprar queviures, un gos que el terroritza se li acosta i acaba rient a cor que vols i li demostra que els perills que l’espanten no són reals i que la por es pot transformar en coses divertides
-
La primavera de 1947 Franco preveu visitar Barcelona. Alertat de la visita, el maquis urbà decideix matar-lo i aconseguir, a la fi, la caiguda del règim. El desig de participar en l’atemptat és la raó aparent perquè un resistent a la rereguarda, el Camallonga, travessi la frontera. Alhora, la Brigada Político-Social organitza les mesures de seguretat. El Ronaldo, un desnerit falangista acabat d’arribar a la Prefectura de Via Laietana, fantasieja amb les possibilitats d’ascens. Lliurata una investigació forassenyada i que manté en secret, desemmascara l’acció i alguns dels seus protagonistes. Però l’esforç sembla resultar en va. Personatges reals i de ficció s’amalgamen en el relat d’un episodihistòric poc conegut: l’intent del Rosset i els Anònims de matar Francoal peu del monument de Colom el 17 de maig de 1947. La trama es desenvolupa en el xino. Les crues condicions de vida a la postguerra el converteixen en un mostrari de la pobresa més colpidora. Àlies ‘Camallonga’ és una novel·la de veritats a mitges, ambrerefons històric. Un text apassionant que dona a conèixer la resistència llibertària i la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.
-
En Blemie sent proper el final de la seva vida, i s’entristeix en pensar en el patiment i sentiment de pèrdua de l’Eugene i la Carlota que tant l’han estimat i fet feliç. Amb el poder sobrenatural que tenen alguns animals gràcies a la seva intel·ligència diferent de la dels humans, tal vegada superior, envia les seves últimes voluntats a la ment del seu amo perquè les comparteixi amb qui també necessita consol i les vulgui llegir.
-
La Mila és una nena plena d’energia, no para quieta ni un moment. Té el cap recobert d’una gran tofa de cabells que és la seva força. O és el que ella creu. Quan la mare ha de tallar-li els cabells per culpa dels polls, es desespera! En sortir de la perruqueria, està contenta, l’aire li passa per les orelles i amagat entre tant de cabells ha trobat l’osset que tant li agradava, però a l’hora de dormir li entren els dubtes i pensa que els amics ja no l’estimaran tant com abans. La mare la tranquil·litza dient-li que a qui estimen els seus amics és ella, no la tofa. Quan arriba a l’escola veu que la mare tenia raó, com sempre!
-
A principis del s. XX, s'esperava que la majoria de dones no tinguessin ambicions personals de cap mena. Aquesta novel·la, basada en fets reals, vol explicar les frustracions que generava això en aquelles dones que aspiraven a tenir una vida diferent de la que la societat o les famílies els reservaven. Dues dones, la Brígida, filla de la minyona d'una família benestant, que creix observant l’ambient cultural i musical de la família per a la qual treballa la seva mare, no vol ser com ella, i la Carmen, filla d'un empresari barceloní criada en un entorn melòman que l'apassiona i dotada d'enorme sensibilitat musical, vol ser pianista com la seva cosina. Tot i pertànyer a dues classes socials tan diferents, ambdues aspiren amb la mateixa il·lusió a aconseguir els seus somnis. La realitat de les dificultats i traves amb què es troben les aclaparen de la mateixa manera. Aquesta no és la història de dues heroïnes sinó de dues dones, com tantes n'hi ha hagut, a qui la societat, sense distinció de classe, ha frustrat tan sols pel fet de ser dones.
-
Fantasmes, cases encantades, relacions familiars complexes, misterioses, criatures mítiques… Kirsty Logan ens ofereix un recull històries ombrívoles, claustrofòbiques, carregades de desig i de violència, però també d’una honestedat esfereïdora que reflexa les pors que la persegueixen a ella i a moltes altres dones. Des de la veu femenina, la foscor dels relats és en si mateixa un intent d’obrir-se pas vers la llibertat i la felicitat en un volum escrit per una autora que han comparat amb Ángela Carter
