-
Primavera del 2.016, costat muntanya d’un carrer qualsevol de Barcelona. Deu anys més tard d'haver-se distanciat de forma brusca, la Carla i en Martí es retroben per atzar. Aquesta casualitat serà el punt d’arrencada d’un camí de renovació que, sense proposar-s’ho, emprendrà la protagonista. Un camí on les mentides, les omissions, les culpes i les venjances no seran sempre obra dels altres. I és que no es tracta en cap cas d’una història de bons i dolents, sinó de persones que es mouen a les palpentes i busquen, amb la convicció de merèixer-la més que ningú, la seva improbable felicitat. -
En Kim té sis anys i viu al fabulós Circus Tatxim-tatxam. És tan vergonyós que pensa que el dia que li toqui sortir a la pista es fondrà com un gelat de maduixa a l’estiu. Per sort, compta amb una colla d’amics i amigues que seran al seu costat i l’ajudaran a trobar la força que l’empenyerà a sortir davant del públic convertit en un superheroi de circ Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC -
Vet aquí el conte d’una princesa, però no d’una princesa com les altres, no. A la Lola no li agrada gens ni mica, ni puça, ser princesa. Dins dels llibres i, amb una mica d’imaginació, trobarà la solució per fer realitat el seu superdesig. Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
El Pau és un enamorat de les paraules, com la seva àvia. Amb ella aprèn que una metàfora és la manera de dir la mateixa cosa amb paraules diferents. La mare en farà servir per parlar-li de la mort Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
La Dolors i l’Arantxa van compartir una experiència traumàtica durant l’adolescència. Trenta anys més tard, convertida en una enòloga- ga de prestigi, la Dolors (ara, Lolo) torna a les vinyes on va néixer i d’on va fugir per enfron- tar-se a les decisions que va prendre en el passat i saber, per fi, què és el que vol. La seva recerca arrossegarà l’Arantxa cap a una història plena de dolor i, a la vegada, esperança, on plana l’ombra dels casos dels nens robats i els abusos.
-
Torna el millor detectiu de l’any amb un nou cas. En el seu segon cas publicat, el detectiu Bacigalopi s’haurà de moure entre pallassos, músics, ossos i dones bala per trobar la veu de l’estrella del circ, el mim. Aconseguirà que l’espectacle continuï? Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detecta-tius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix.
-
Qui no ha tingut mai un monstre a l’armari? Qui no l’ha perdut alguna vegada? El detectiu Bacigalopi es jugarà el coll per infiltrar-se en els baixos fons de la ciutat i arribar fins al nou amagatall del monstre de la Maria. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detectatius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix
-
Aquesta és la història de dos peixets d’una peixera que un dia van decidir fer una cursa. La història del que va passar després, ens ho narren jugant amb la musicalitat que ens regala la rima en anglès i català i amb unes delicades il·lustracions fetes amb aquarel·la.
-
Deu dones i tres homes, un grup de professionals de la literatura, s’han reunit per escriure històries que parlen de maldat, crims, delictes, utopies. Cada relat sorprèn, angoixa, esgarrifa o tot al mateix temps. Algúha rebut un sinistre encàrrec,l’acceptarà?-Com rebran els nostres escriptors les crítiques? Arribarema entrar a la profunditat d’Internet per resoldrecasos? I també reflexionarem sobre l’alletament maternali sobre la calor. Està demostrat que les temperatures extremes alteren el comportament de les persones,però fins a quin punt? Accident, una dona desesperada, un alcohòlic, res no és el que sembla. Fins i tot, als setanta anys el menys esperat pot estroncarels plans. Com les miradespoden arribar a canviar els fets? Hi ha històriesque semblen pel·lícules antigues. Com es pot saltar de l’observació a l’acció? La ficció ens arriba a fer suportable la realitat? Quans’acabi la lectura, haurem trobat algunes respostesa aquestes qüestionsi, possiblement, haurem compartit sentiments amb alguns personatges. En qualsevol cas, haurem estat una bona estona immersos en bona literatura. Un referent del gènere, Andreu Martín, s’ha fet càrrec del pròleg
-
Dues persones unides per una amiga en comú que els dona suport en moments difícils. No es coneixen, però la tempesta que ha desolat el present en el qual estaven instal·lats els agermana. Cadascun, pel seu costat, s’adona que, quan l’oratge s’encalma, res és com abans.No poden recuperar el que la llevantada ha malmès, ni els projectes fredament calculats, ni les velles històries d’amor. Llevantada és un petit cant a la maduresa. Amb aquesta novel·la curta, Carme Ripoll ens mostra com un cop ben fort pot desestabilitzar tot el que hem construït amb tant d’amor i com, amb paciència i ajuda d’aquells que més estimem, ens tornem a aixecar per continuar el camí. No des de l’inici,sinó en una senda nova per descobrir
-
L’Hèctor vol un gosset com els seus cosins. Però, éstan fàcil com sembla tenir cura d’un animal? S’imagina totesles coses que haurà d’aprendre a fer? Podrà convèncer els pares que el deixin adoptar un gosset? L’Hèctor té tot un estiu per descobrir què vol dir tenir un gos.
-
L’Hèctor vol un gosset com els seus cosins. Però, éstan fàcil com sembla tenir cura d’un animal? S’imagina totesles coses que haurà d’aprendre a fer? Podrà convèncer els pares que el deixin adoptar un gosset? L’Hèctor té tot un estiu per descobrir què vol dir tenir un gos.
-
L’illa és un viatge que ens parla d’establir vincles, de l’empatia, de compartir, de descobrir, de respectar i d’aprendre. L’illa ens ensenya a confiar en allò que coneixem i voler conèixer tot allò que ens sembla diferent. Al protagonista del conte li agrada la seva illa, tot i que de vegades hi fa mal temps. Pensa que allí té tot el que necessita, tot i que, cada vegada més, hi ha dies que se sent sol. Per això, surt a buscar i troba moltes illes com la seva, però amb coses diferents.
-
Dir públicament, per televisió, que va estar a punt de suïcidar-se provoca una reacció entre amics i coneguts que sorprèn la Carme. Li diuen valenta. Ella creu que no ho és, tan sols té la necessitat de parlar amb normalitat de la malaltia que va patir durant un període de la seva vida i que ja està completament superada. També descobreix, gràcies a confidències en l’intimidat, que hi ha un munt de conegutsque pateixen en silenci la negror que enfosqueix la seva existència. Ningú en parla obertament i ella inicia un procés de reflexiósobre la seva relació amb la depressió, els motius dels pensaments de suïcidi i el trànsit vers la superació de la malaltia. Aquestes memòries, i l’anàlisi de diverses obres de divulgació científica de psicologia, analitzant la influència que han tingut en la seva evolució, es materialitzen en aquest text difícil de classificar, entre la literatura del jo, les memòries, i l’assaig. L’autora és conscient que cada persona és un cas i no es pot generalitzar, només vol posaren relleu la urgència de parlar de les malalties mentals sense por ni vergonya.
-
La primavera de 1947 Franco preveu visitar Barcelona. Alertat de la visita, el maquis urbà decideix matar-lo i aconseguir, a la fi, la caiguda del règim. El desig de participar en l’atemptat és la raó aparent perquè un resistent a la rereguarda, el Camallonga, travessi la frontera. Alhora, la Brigada Político-Social organitza les mesures de seguretat. El Ronaldo, un desnerit falangista acabat d’arribar a la Prefectura de Via Laietana, fantasieja amb les possibilitats d’ascens. Lliurata una investigació forassenyada i que manté en secret, desemmascara l’acció i alguns dels seus protagonistes. Però l’esforç sembla resultar en va. Personatges reals i de ficció s’amalgamen en el relat d’un episodihistòric poc conegut: l’intent del Rosset i els Anònims de matar Francoal peu del monument de Colom el 17 de maig de 1947. La trama es desenvolupa en el xino. Les crues condicions de vida a la postguerra el converteixen en un mostrari de la pobresa més colpidora. Àlies ‘Camallonga’ és una novel·la de veritats a mitges, ambrerefons històric. Un text apassionant que dona a conèixer la resistència llibertària i la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Dir públicament, per televisió, que va estar a punt de suïcidar-se provoca una reacció entre amics i coneguts que sorprèn la Carme. Li diuen valenta. Ella creu que no ho és, tan sols té la necessitat de parlar amb normalitat de la malaltia que va patir durant un període de la seva vida i que ja està completament superada. També descobreix, gràcies a confidències en l’intimidat, que hi ha un munt de conegutsque pateixen en silenci la negror que enfosqueix la seva existència. Ningú en parla obertament i ella inicia un procés de reflexiósobre la seva relació amb la depressió, els motius dels pensaments de suïcidi i el trànsit vers la superació de la malaltia. Aquestes memòries, i l’anàlisi de diverses obres de divulgació científica de psicologia, analitzant la influència que han tingut en la seva evolució, es materialitzen en aquest text difícil de classificar, entre la literatura del jo, les memòries, i l’assaig. L’autora és conscient que cada persona és un cas i no es pot generalitzar, només vol posaren relleu la urgència de parlar de les malalties mentals sense por ni vergonya.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Alguna cosa passa amb els contes tradicionals i només un detectiu por resoldre el misteri. En aquest nou cas, en Bacigalopi s’haurà de moure entre llargs cabells rossos, sabates de cristall i pomes sospitoses. I tot, mentre a la ciutat un superheroi amb antifaç reparteix petons a tort i a dret. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies d’un detectiu amb un nom complicat de dir, però impossible d’oblidar. *Segons la revista Detectatius.
-
Batecs de vida recull un decàleg de drets, en forma de poemes, que pertany als infants de 0 a 100 anys (i més). Aplega històries i paisatges per on hi circulen formigues valentes, adults que no es cansen de jugar, de països que somien i de nenes que aprenen a volar. Però també hi trobem un cranc trist, una nena que amaga les llàgrimes a les butxaques del seu vestit i paratges on avorrir-se és necessari i divertit. Reivindiquem el dret a jugar, a somiar, a aprendre, a ser feliç, a estimar-se, estimar i ser estimat. Defensem el dret a viure a la natura, a estar trist, a plorar, a avorrir-se i, és clar, a viure en llibertat.
-
A principis del s. XX, s'esperava que la majoria de dones no tinguessin ambicions personals de cap mena. Aquesta novel·la, basada en fets reals, vol explicar les frustracions que generava això en aquelles dones que aspiraven a tenir una vida diferent de la que la societat o les famílies els reservaven. Dues dones, la Brígida, filla de la minyona d'una família benestant, que creix observant l’ambient cultural i musical de la família per a la qual treballa la seva mare, no vol ser com ella, i la Carmen, filla d'un empresari barceloní criada en un entorn melòman que l'apassiona i dotada d'enorme sensibilitat musical, vol ser pianista com la seva cosina. Tot i pertànyer a dues classes socials tan diferents, ambdues aspiren amb la mateixa il·lusió a aconseguir els seus somnis. La realitat de les dificultats i traves amb què es troben les aclaparen de la mateixa manera. Aquesta no és la història de dues heroïnes sinó de dues dones, com tantes n'hi ha hagut, a qui la societat, sense distinció de classe, ha frustrat tan sols pel fet de ser dones
-
Vet aquí la història d’un nen a qui no li agradava la nit perquè era fosca. D’un nen a qui no li agradaven gens els interruptors perquè apagaven els llums. Vet aquí la història d’un nen trist i sol fins que, un dia, va aparèixer una nena misteriosa que li va presentar la nit i el va ajudar a descobrir la llum especial que s’hi amaga.
-
Després de la mort d’en Paul Stoneheart, la seva parella troba un feix de cartes que mostra haver estat llegides moltes vegades. El remitent és la mare del Paul de qui ell no parlava mai. Pensant que estava morta, les llegeix sense recança. Durant una festa descobreix per casualitat que la mare del Paul és viva i continua vivint a la casa on en Paul va néixer. Malgrat que no entén el motiu d’aquest allunyament sent la necessitat de fer-li saber que el seu fill és mort. Ella li respon i estableixen una correspondència. Només llegirem les cartes escrites per la parella del Paul. Aquestes cartes unilaterals ens permeten descobrir els foscos fets que van provocar la ruptura de mare i fill.
-
El Barto necessita tancar aquest cas i té tres dies per fer-ho. Però al carrer del Xiprer s’hi amaguen moltes més coses de les que ell pretenia descobrir. Porta a porta recollirà les peces que li manquen del trencaclosques fins a recuperar el llenç final. Certament, no se sap mai qui viu a la casa del veí. És una de les poques novel·les negres curtes publicades però no li falta cap element per considerar-la una obra d’art de gènere
