-
L’Alèxia és una noia de dotze anys que es trasllada, amb la seva família, a viure a l’antiga casa del seu avi, de qui fa anys no saben res. Fent neteja a la seva habitació, s’adona que hi ha un pany a terra, sota el seu llit i tafanejant pel taller de l’avi, troba una clau que l’obre. De sobte, accedeix a un altre món ple d’éssers estranys amenaçats per un bruixot anomenat Malveí i el seu exèrcit. L’Alèxia s’aliarà amb les criatures màgiques que viuen en aquest lloc per mirar de rescatar el seu avi, salvar aquest món fantàstic d’aquest bruixot i trobar la manera de tornar a casa abans que la seva mare s’adoni que no es al llit. -
Aquesta és la història d’un roser que viu en un jardí meravellós però se sent tan sol i trist que es comença a pansir. L’arribada d’una cuca de llum i la curiositat de saber qui és, i que hi ve a fer en el seu jardí, el revifa. L’amistat que els uneix li retorna l’alegria de viure. -
Vet aquí la història de la Cèlia, una nena que té una tieta molt especial que es diu Cecília i n’està molt orgullosa. De tant en tant la Cecília, que és una tieta Pirata, va a viure a casa la Cèlia. Quan estan juntes juguen, es diverteixen fent mil i una coses interessants. A cap de les dues no els importa el que diu i pensa la gent sobre la seva aparença. Elles se’n riuen de tot plega
-
Batecs de vida a cau d’orella Obra basada en l’àlbum Batecs de vida que ofereix dinàmiques, activitats i estratègies per endinsar-nos en la lectura i la poesia de forma lúdica i plaent. Tenim entre mans un llibre de lectura compartida que té com a objectiu, transformar els lectors ocasionals en infants que gaudeixen de les històries que els aporta la lectura. Ens proposa estratègies per, a través del joc i la reflexió, atraure l’atenció de l’infant a qui li llegim a cau d’orella. Llegir a cau d’orella és una eina essencial per a famílies, professionals de l’educació i gestors de biblioteques per treballar conjuntament en la promoció de la lectura.
-
El Barto necessita tancar aquest cas i té tres dies per fer-ho. Però al carrer del Xiprer s’hi amaguen moltes més coses de les que ell pretenia descobrir. Porta a porta recollirà les peces que li manquen del trencaclosques fins a recuperar el llenç final. Certament, no se sap mai qui viu a la casa del veí. És una de les poques novel·les negres curtes publicades però no li falta cap element per considerar-la una obra d’art de gènere.
-
Després de la mort d’en Paul Stoneheart, la seva parella troba un feix de cartes que mostra haver estat llegides moltes vegades. El remitent és la mare del Paul de qui ell no parlava mai. Pensant que estava morta, les llegeix sense recança. Durant una festa descobreix per casualitat que la mare del Paul és viva i continua vivint a la casa on en Paul va néixer. Malgrat que no entén el motiu d’aquest allunyament sent la necessitat de fer-li saber que el seu fill és mort. Ella li respon i estableixen una correspondència. Només llegirem les cartes escrites per la parella del Paul. Aquestes cartes unilaterals ens permeten descobrir els foscos fets que van provocar la ruptura de mare i fill.
-
Vet aquí la història d’un nen a qui no li agradava la nit perquè era fosca. D’un nen a qui no li agradaven gens els interruptors perquè apagaven els llums. Vet aquí la història d’un nen trist i sol fins que, un dia, va aparèixer una nena misteriosa que li va presentar la nit i el va ajudar a descobrir la llum especial que s’hi amaga.
-
A principis del s. XX, s'esperava que la majoria de dones no tinguessin ambicions personals de cap mena. Aquesta novel·la, basada en fets reals, vol explicar les frustracions que generava això en aquelles dones que aspiraven a tenir una vida diferent de la que la societat o les famílies els reservaven. Dues dones, la Brígida, filla de la minyona d'una família benestant, que creix observant l’ambient cultural i musical de la família per a la qual treballa la seva mare, no vol ser com ella, i la Carmen, filla d'un empresari barceloní criada en un entorn melòman que l'apassiona i dotada d'enorme sensibilitat musical, vol ser pianista com la seva cosina. Tot i pertànyer a dues classes socials tan diferents, ambdues aspiren amb la mateixa il·lusió a aconseguir els seus somnis. La realitat de les dificultats i traves amb què es troben les aclaparen de la mateixa manera. Aquesta no és la història de dues heroïnes sinó de dues dones, com tantes n'hi ha hagut, a qui la societat, sense distinció de classe, ha frustrat tan sols pel fet de ser dones.
-
Batecs de vida recull un decàleg de drets, en forma de poemes, que pertany als infants de 0 a 100 anys (i més). Aplega històries i paisatges per on hi circulen formigues valentes, adults que no es cansen de jugar, de països que somien i de nenes que aprenen a volar. Però també hi trobem un cranc trist, una nena que amaga les llàgrimes a les butxaques del seu vestit i paratges on avorrir-se és necessari i divertit. Reivindiquem el dret a jugar, a somiar, a aprendre, a ser feliç, a estimar-se, estimar i ser estimat. Defensem el dret a viure a la natura, a estar trist, a plorar, a avorrir-se i, és clar, a viure en llibertat.
-
Alguna cosa passa amb els contes tradicionals i només un detectiu por resoldre el misteri. En aquest nou cas, en Bacigalopi s’haurà de moure entre llargs cabells rossos, sabates de cristall i pomes sospitoses. I tot, mentre a la ciutat un superheroi amb antifaç reparteix petons a tort i a dret. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies d’un detectiu amb un nom complicat de dir, però impossible d’oblidar. *Segons la revista Detectatius.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
La primavera de 1947 Franco preveu visitar Barcelona. Alertat de la visita, el maquis urbà decideix matar-lo i aconseguir, a la fi, la caiguda del règim. El desig de participar en l’atemptat és la raó aparent perquè un resistent a la rereguarda, el Camallonga, travessi la frontera. Alhora, la Brigada Político-Social organitza les mesures de seguretat. El Ronaldo, un desnerit falangista acabat d’arribar a la Prefectura de Via Laietana, fantasieja amb les possibilitats d’ascens. Lliurata una investigació forassenyada i que manté en secret, desemmascara l’acció i alguns dels seus protagonistes. Però l’esforç sembla resultar en va. Personatges reals i de ficció s’amalgamen en el relat d’un episodihistòric poc conegut: l’intent del Rosset i els Anònims de matar Francoal peu del monument de Colom el 17 de maig de 1947. La trama es desenvolupa en el xino. Les crues condicions de vida a la postguerra el converteixen en un mostrari de la pobresa més colpidora. Àlies ‘Camallonga’ és una novel·la de veritats a mitges, ambrerefons històric. Un text apassionant que dona a conèixer la resistència llibertària i la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.
