-
Aquesta és la història de dos peixets d’una peixera que un dia van decidir fer una cursa. La història del que va passar després, ens ho narren jugant amb la musicalitat que ens regala la rima en anglès i català i amb unes delicades il·lustracions fetes amb aquarel·la. -
Aquesta és la història de dos peixets d’una peixera que un dia van decidir fer una cursa. La història del que va passar després, ens ho narren jugant amb la musicalitat que ens regala la rima en anglès i català i amb unes delicades il·lustracions fetes amb aquarel·la. -
Qui no ha tingut mai un monstre a l’armari? Qui no l’ha perdut alguna vegada? El detectiu Bacigalopi es jugarà el coll per infiltrar-se en els baixos fons de la ciutat i arribar fins al nou amagatall del monstre de la Maria. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detectatius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix
-
Torna el millor detectiu de l’any amb un nou cas. En el seu segon cas publicat, el detectiu Bacigalopi s’haurà de moure entre pallassos, músics, ossos i dones bala per trobar la veu de l’estrella del circ, el mim. Aconseguirà que l’espectacle continuï? Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detecta-tius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix.
-
Alguna cosa passa amb els contes tradicionals i només un detectiu por resoldre el misteri. En aquest nou cas, en Bacigalopi s’haurà de moure entre llargs cabells rossos, sabates de cristall i pomes sospitoses. I tot, mentre a la ciutat un superheroi amb antifaç reparteix petons a tort i a dret. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies d’un detectiu amb un nom complicat de dir, però impossible d’oblidar. *Segons la revista Detectatius.
-
Vet aquí el conte d’una princesa, però no d’una princesa com les altres, no. A la Lola no li agrada gens ni mica, ni puça, ser princesa. Dins dels llibres i, amb una mica d’imaginació, trobarà la solució per fer realitat el seu superdesig. Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
El Pau és un enamorat de les paraules, com la seva àvia. Amb ella aprèn que una metàfora és la manera de dir la mateixa cosa amb paraules diferents. La mare en farà servir per parlar-li de la mort Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
En Kim té sis anys i viu al fabulós Circus Tatxim-tatxam. És tan vergonyós que pensa que el dia que li toqui sortir a la pista es fondrà com un gelat de maduixa a l’estiu. Per sort, compta amb una colla d’amics i amigues que seran al seu costat i l’ajudaran a trobar la força que l’empenyerà a sortir davant del públic convertit en un superheroi de circ Part dels drets d’autoria es destinaran a l’AFANOC
-
Nora ama a los románticos victorianos y viaja a Inglaterra todas las noches desde su sillón. Pero soñarla es una cosa, visitarla, otra. La realidad nunca coincide con la imaginación. Sorprendentemente, la hermana de Nora, Heli, anuncia que se va a casar con un noble inglés. Y aunque esto le molesta, no puede rechazar la invitación. Cuando llega allí, sin embargo, el encanto gótico, los exuberantes jardines de Gallow House —propiedad de la familia del futuro novio—, así como los viejos libros de la ciudad universitaria de Oxford, la enamoran. Pero hay un oscuro secreto oculto detrás de esas hermosas escenas…El hijo mayor de la familia desapareció sin dejar rastro años atrás. Y por si fuera poco, el corazón sabio de Nora arremete contra los caballeros ingleses, a pesar de su resistencia. De hecho, descubre que en la cortesía británica y la vida señorial se esconden los misterios del amor y la muerte. Nora no puede resistirse a un poco de trabajo de detective, ni a un poco de romance inglés.
-
Fantasmes, cases encantades, relacions familiars complexes, misterioses, criatures mítiques… Kirsty Logan ens ofereix un recull històries ombrívoles, claustrofòbiques, carregades de desig i de violència, però també d’una honestedat esfereïdora que reflexa les pors que la persegueixen a ella i a moltes altres dones. Des de la veu femenina, la foscor dels relats és en si mateixa un intent d’obrir-se pas vers la llibertat i la felicitat en un volum escrit per una autora que han comparat amb Ángela Carter
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Dir públicament, per televisió, que va estar a punt de suïcidar-se provoca una reacció entre amics i coneguts que sorprèn la Carme. Li diuen valenta. Ella creu que no ho és, tan sols té la necessitat de parlar amb normalitat de la malaltia que va patir durant un període de la seva vida i que ja està completament superada. També descobreix, gràcies a confidències en l’intimidat, que hi ha un munt de conegutsque pateixen en silenci la negror que enfosqueix la seva existència. Ningú en parla obertament i ella inicia un procés de reflexiósobre la seva relació amb la depressió, els motius dels pensaments de suïcidi i el trànsit vers la superació de la malaltia. Aquestes memòries, i l’anàlisi de diverses obres de divulgació científica de psicologia, analitzant la influència que han tingut en la seva evolució, es materialitzen en aquest text difícil de classificar, entre la literatura del jo, les memòries, i l’assaig. L’autora és conscient que cada persona és un cas i no es pot generalitzar, només vol posaren relleu la urgència de parlar de les malalties mentals sense por ni vergonya.
