-
El Barto necessita tancar aquest cas i té tres dies per fer-ho. Però al carrer del Xiprer s’hi amaguen moltes més coses de les que ell pretenia descobrir. Porta a porta recollirà les peces que li manquen del trencaclosques fins a recuperar el llenç final. Certament, no se sap mai qui viu a la casa del veí. És una de les poques novel·les negres curtes publicades però no li falta cap element per considerar-la una obra d’art de gènere -
Nora se reencuentra con Claudia, una talentosa bailarina a la que conoció de niña, cuando esta pierde la salud de manera drástica. La relación ambigua que se forja entre cuidadora y enferma es el núcleo de esta historia en que la vulnerabilidad y la delicadeza contrastan con lo perverso y lo macabro. Tomando como punto de partida un motivo medieval clásico, El festín es una novela sobre el deseo y sus mecanismos y manifestaciones más oscuras. -
L’illa és un viatge que ens parla d’establir vincles, de l’empatia, de compartir, de descobrir, de respectar i d’aprendre. L’illa ens ensenya a confiar en allò que coneixem i voler conèixer tot allò que ens sembla diferent. Al protagonista del conte li agrada la seva illa, tot i que de vegades hi fa mal temps. Pensa que allí té tot el que necessita, tot i que, cada vegada més, hi ha dies que se sent sol. Per això, surt a buscar i troba moltes illes com la seva, però amb coses diferents.
-
Dir públicament, per televisió, que va estar a punt de suïcidar-se provoca una reacció entre amics i coneguts que sorprèn la Carme. Li diuen valenta. Ella creu que no ho és, tan sols té la necessitat de parlar amb normalitat de la malaltia que va patir durant un període de la seva vida i que ja està completament superada. També descobreix, gràcies a confidències en l’intimidat, que hi ha un munt de conegutsque pateixen en silenci la negror que enfosqueix la seva existència. Ningú en parla obertament i ella inicia un procés de reflexiósobre la seva relació amb la depressió, els motius dels pensaments de suïcidi i el trànsit vers la superació de la malaltia. Aquestes memòries, i l’anàlisi de diverses obres de divulgació científica de psicologia, analitzant la influència que han tingut en la seva evolució, es materialitzen en aquest text difícil de classificar, entre la literatura del jo, les memòries, i l’assaig. L’autora és conscient que cada persona és un cas i no es pot generalitzar, només vol posaren relleu la urgència de parlar de les malalties mentals sense por ni vergonya.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Dir públicament, per televisió, que va estar a punt de suïcidar-se provoca una reacció entre amics i coneguts que sorprèn la Carme. Li diuen valenta. Ella creu que no ho és, tan sols té la necessitat de parlar amb normalitat de la malaltia que va patir durant un període de la seva vida i que ja està completament superada. També descobreix, gràcies a confidències en l’intimidat, que hi ha un munt de conegutsque pateixen en silenci la negror que enfosqueix la seva existència. Ningú en parla obertament i ella inicia un procés de reflexiósobre la seva relació amb la depressió, els motius dels pensaments de suïcidi i el trànsit vers la superació de la malaltia. Aquestes memòries, i l’anàlisi de diverses obres de divulgació científica de psicologia, analitzant la influència que han tingut en la seva evolució, es materialitzen en aquest text difícil de classificar, entre la literatura del jo, les memòries, i l’assaig. L’autora és conscient que cada persona és un cas i no es pot generalitzar, només vol posaren relleu la urgència de parlar de les malalties mentals sense por ni vergonya.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Vet aquí la història de la Cèlia, una nena que té una tieta molt especial que es diu Cecília i n’està molt orgullosa. De tant en tant la Cecília, que és una tieta Pirata, va a viure a casa la Cèlia. Quan estan juntes juguen, es diverteixen fent mil i una coses interessants. A cap de les dues no els importa el que diu i pensa la gent sobre la seva aparença. Elles se’n riuen de tot plega
-
Aquesta és la història d’un roser que viu en un jardí meravellós però se sent tan sol i trist que es comença a pansir. L’arribada d’una cuca de llum i la curiositat de saber qui és, i que hi ve a fer en el seu jardí, el revifa. L’amistat que els uneix li retorna l’alegria de viure.
-
El conillet Pep està molt amoïnat, té una peculiaritat que l’avergonyeix d’allò més: Es fa pets que canvien de color segons els seu estat d’ànim. Els seus companys d’escola es burlen d’ell quan ho veuen. El Pep és molt desgraciat fins que arriba al poble un os rentador que veu la diferència del Pep com un do que ell enveja per acolorir les seves pintures.
-
Aquesta és la història d’una gosseta Bichon Maltés que va a viure amb una família americana. Entre la Luna, la nena que la cuida, i l’Evita neix un amor a primera vista compartit per tota la família que estimen qualsevol tipus d’animal. La Luna i l’Evita juguen i acaben fent alguna trapelleria sense més conseqüències, però que enfada al pare. El dia que es veuen obligades a separar-se la tristor és infinita, però l’amistat i l’estimació duraran per sempre més .
-
L’Alèxia és una noia de dotze anys que es trasllada, amb la seva família, a viure a l’antiga casa del seu avi, de qui fa anys no saben res. Fent neteja a la seva habitació, s’adona que hi ha un pany a terra, sota el seu llit i tafanejant pel taller de l’avi, troba una clau que l’obre. De sobte, accedeix a un altre món ple d’éssers estranys amenaçats per un bruixot anomenat Malveí i el seu exèrcit. L’Alèxia s’aliarà amb les criatures màgiques que viuen en aquest lloc per mirar de rescatar el seu avi, salvar aquest món fantàstic d’aquest bruixot i trobar la manera de tornar a casa abans que la seva mare s’adoni que no es al llit
