Deu dones i tres homes, un grup de professionals de la literatura, s’han reunit per escriure històries que parlen de maldat, crims, delictes, utopies. Cada relat sorprèn, angoixa, esgarrifa o tot al mateix temps. Algúha rebut un sinistre encàrrec,l’acceptarà?-Com rebran els nostres escriptors les crítiques? Arribarema entrar a la profunditat d’Internet per resoldrecasos? I també reflexionarem sobre l’alletament maternali sobre la calor. Està demostrat que les temperatures extremes alteren el comportament de les persones,però fins a quin punt? Accident, una dona desesperada, un alcohòlic, res no és el que sembla. Fins i tot, als setanta anys el menys esperat pot estroncarels plans. Com les miradespoden arribar a canviar els fets? Hi ha històriesque semblen pel·lícules antigues. Com es pot saltar de l’observació a l’acció? La ficció ens arriba a fer suportable la realitat? Quans’acabi la lectura, haurem trobat algunes respostesa aquestes qüestionsi, possiblement, haurem compartit sentiments amb alguns personatges. En qualsevol cas, haurem estat una bona estona immersos en bona literatura. Un referent del gènere, Andreu Martín, s’ha fet càrrec del pròleg
Deu dones i tres homes, un grup de professionals de la literatura, s’han reunit per escriure històries que parlen de maldat, crims, delictes, utopies. Cada relat sorprèn, angoixa, esgarrifa o tot al mateix temps. Algúha rebut un sinistre encàrrec,l’acceptarà?-Com rebran els nostres escriptors les crítiques? Arribarema entrar a la profunditat d’Internet per resoldrecasos? I també reflexionarem sobre l’alletament maternali sobre la calor. Està demostrat que les temperatures extremes alteren el comportament de les persones,però fins a quin punt? Accident, una dona desesperada, un alcohòlic, res no és el que sembla. Fins i tot, als setanta anys el menys esperat pot estroncarels plans. Com les miradespoden arribar a canviar els fets? Hi ha històriesque semblen pel·lícules antigues. Com es pot saltar de l’observació a l’acció? La ficció ens arriba a fer suportable la realitat? Quans’acabi la lectura, haurem trobat algunes respostesa aquestes qüestionsi, possiblement, haurem compartit sentiments amb alguns personatges. En qualsevol cas, haurem estat una bona estona immersos en bona literatura. Un referent del gènere, Andreu Martín, s’ha fet càrrec del pròleg
Primavera del 2.016, costat muntanya d’un carrer qualsevol de Barcelona. Deu anys més tard d'haver-se distanciat de forma brusca, la Carla i en Martí es retroben per atzar. Aquesta casualitat serà el punt d’arrencada d’un camí de renovació que, sense proposar-s’ho, emprendrà la protagonista. Un camí on les mentides, les omissions, les culpes i les venjances no seran sempre obra dels altres. I és que no es tracta en cap cas d’una història de bons i dolents, sinó de persones que es mouen a les palpentes i busquen, amb la convicció de merèixer-la més que ningú, la seva improbable felicitat.
