-
Qui no ha tingut mai un monstre a l’armari? Qui no l’ha perdut alguna vegada? El detectiu Bacigalopi es jugarà el coll per infiltrar-se en els baixos fons de la ciutat i arribar fins al nou amagatall del monstre de la Maria. Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detectatius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix -
Torna el millor detectiu de l’any amb un nou cas. En el seu segon cas publicat, el detectiu Bacigalopi s’haurà de moure entre pallassos, músics, ossos i dones bala per trobar la veu de l’estrella del circ, el mim. Aconseguirà que l’espectacle continuï? Els casos d’en Bacigalopi narren les peripècies del millor investigador de l’any segons la revista “Detecta-tius”. No perdis la pista d’aquest detectiu aparentment solitari, però estimat per tothom qui el coneix. -
Fantasmes, cases encantades, relacions familiars complexes, misterioses, criatures mítiques… Kirsty Logan ens ofereix un recull històries ombrívoles, claustrofòbiques, carregades de desig i de violència, però també d’una honestedat esfereïdora que reflexa les pors que la persegueixen a ella i a moltes altres dones. Des de la veu femenina, la foscor dels relats és en si mateixa un intent d’obrir-se pas vers la llibertat i la felicitat en un volum escrit per una autora que han comparat amb Ángela Carter
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
-
Andreu Martín, un referente del género negro del país, nos sumerge en 16 relatos asombrosos y desconcertantes. Él, como los lectores y lectoras, sabe que las intuiciones pueden llevar a caminos erróneos, que la justicia no siempre hace honor a su nombre o que hay rec-uerdos traicioneros que vuelven con su precio a cuestas-. Unos cuentos con un aire retro, de cuando en las paredes de las calles se acumulaban cartelesrasgados. Otramaestra del género,Anna Maria Villalonga, se ha encargadodel prólogo
-
Blanca no tiene buena suerte con los hombres. Taly como vienen se van, y ya está harta. Por eso, cuando su mejor amiga la provoca para estar todo un mes sin ninguno, acepta el reto. Poco sabía ella que, en un viaje a un lugar maravilloso, iba a encontrar a un hombre de novela. Sam ya no es el que era. La vida se encargó de darle un buen golpe, pero ahora, después de años de ser un ermitaño, le toca salir de su acogedora cabaña en la montaña y enfrentarse a la realidad. Poco sabía él que, en un viaje a un lugar que amaba, iba a encontrara una mujer que iba a iluminar toda su oscuridad. Llenos de dudas e inseguridades iniciarán la búsqueda de lo que más desean, y para ello deberán salvar miles de obstáculos. ¿Conseguirán los dos romper con todo?
-
Nora se reencuentra con Claudia, una talentosa bailarina a la que conoció de niña, cuando esta pierde la salud de manera drástica. La relación ambigua que se forja entre cuidadora y enferma es el núcleo de esta historia en que la vulnerabilidad y la delicadeza contrastan con lo perverso y lo macabro. Tomando como punto de partida un motivo medieval clásico, El festín es una novela sobre el deseo y sus mecanismos y manifestaciones más oscuras.
-
La Dolors i l’Arantxa van compartir una experiència traumàtica durant l’adolescència. Trenta anys més tard,convertida en una enòloga- ga de prestigi, la Dolors(ara, Lolo) torna a les vinyes on va néixer i d’on va fugirper enfron- tar-se a les decisions que va prendre en el passat i saber, perfi, què és el quevol. La seva recerca arrossegarà l’Arantxa cap a una història plena de dolori, a la vegada, esperança, on plana l’ombradels casos delsnens robats i els abusos.
-
Fantasmes, cases encantades, relacions familiars complexes, misterioses, criatures mítiques… Kirsty Logan ens ofereix un recull històries ombrívoles, claustrofòbiques, carregades de desig i de violència, però també d’una honestedat esfereïdora que reflexa les pors que la persegueixen a ella i a moltes altres dones. Des de la veu femenina, la foscor dels relats és en si mateixa un intent d’obrir-se pas vers la llibertat i la felicitat en un volum escrit per una autora que han comparat amb Ángela Carter
-
El Barto necessita tancar aquest cas i té tres dies per fer-ho. Però al carrer del Xiprer s’hi amaguen moltes més coses de les que ell pretenia descobrir. Porta a porta recollirà les peces que li manquen del trencaclosques fins a recuperar el llenç final. Certament, no se sap mai qui viu a la casa del veí. És una de les poques novel·les negres curtes publicades però no li falta cap element per considerar-la una obra d’art de gènere
-
Després de la mort d’en Paul Stoneheart, la seva parella troba un feix de cartes que mostra haver estat llegides moltes vegades. El remitent és la mare del Paul de qui ell no parlava mai. Pensant que estava morta, les llegeix sense recança. Durant una festa descobreix per casualitat que la mare del Paul és viva i continua vivint a la casa on en Paul va néixer. Malgrat que no entén el motiu d’aquest allunyament sent la necessitat de fer-li saber que el seu fill és mort. Ella li respon i estableixen una correspondència. Només llegirem les cartes escrites per la parella del Paul. Aquestes cartes unilaterals ens permeten descobrir els foscos fets que van provocar la ruptura de mare i fill.
-
Després de passar per l’experiència traumàtica de viure la pèrdua de la filla que esperava i mesos més tard per un altre avortament espontani, Marielle Giguère va iniciar un procés de reflexió i escriptura que va culminar amb Aquí reposa la Margot, una novel·laen la qual les experiències de l'autora es barregen amb la ficció. A més d’explicar el seu patiment, la narració mira enrere compartint les pèrdues d’altresdones estimades, els seus silencisi els oblits imposats pels homes i la societat. També fantasieja sobre les conseqüències emocionalsd’altres personatges que han intervingut en els fets. Malgrat la dificultat d’escriure sobre una temàtica de duresa extrema, l’autora ens presenta una història commovedora que allibera les paraulesde tabús i dona veu a les dones que han patit violència obstètrica, pèrdues perinatals i la incomprensió i els silencis imposats per la societat.
